Durant dècades, el màrqueting ha jugat un paper clau a modelar la manera com alimentem els nostres animals. Se'ns va vendre la idea que un sac de croquetes seques, altament processades i amb una llista d'ingredients impronunciables, era la millor opció per a la salut de les nostres mascotes. Comoditat, preu, “nutrició completa”... un missatge ben construït que, amb el temps, s'ha demostrat perillós.
Molts d'aquests pinsos que es troben a les prestatgeries de supermercats o clíniques veterinàries estan compostos majoritàriament per subproductes animals (becs, potes, plomes, farines càrnies de tercera categoria), cereals com blat de moro o blat en proporcions altíssimes , i una barreja d' additius, colorants i conservants. Molt lluny del que un gos o un gat hauria de menjar. El problema no és només allò que contenen, sinó allò que no contenen: carn fresca, nutrients biodisponibles, humitat natural, varietat real . I això té conseqüències. Els efectes acumulatius del consum de pinso a llarg termini es poden traduir en problemes silenciosos al principi, però greus amb el temps:
Problemes digestius crònics : vòmits, diarrees, flatulències, inflamacions intestinals.
Malalties renals o hepàtiques per sobrecàrrega de toxines i residus.
Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries , moltes vegades provocades pels cereals o les proteïnes desnaturalitzades.
Problemes en pell i pelatge , tosca persistent i mal alè.
Obesitat, ansietat alimentària i pèrdua denergia generalitzada.
La indústria del pinso no només ha invertit milions a fabricar productes barats i duradors: ha invertit encara més a fer-nos creure que no hi ha alternativa. Campanyes publicitàries omnipresents, acords amb veterinaris, patrocinis a universitats i una presència constant en mitjans fan que el pinso es percebi com "l'opció segura". Però no ho és. El poder del màrqueting ha aconseguit que donar al teu gos o gat croquetes seques plenes de cereals es vegi com un acte de responsabilitat. Tot i això, darrere d'aquesta comoditat aparent hi ha conseqüències que moltes famílies coneixen bé: al·lèrgies, diarrees freqüents, tosca impossible d'eliminar, baixons d'energia o problemes renals. Tot això es tradueix en una solució que a priori sembla la millor en qualitat-preu però que a la llarga surt molt cara: visites al veterinari, proves, medicacions cròniques i, sobretot, patiment per a qui més estimem.
Moltes vegades el que sembla més barat a l'etiqueta acaba sortint molt més car amb el temps. No només en diners, també en salut, en qualitat de vida i en anys de benestar que podríem haver guanyat.